jueves 25 de marzo de 2010

FROCK ME! @ LONDON

.

__objects__fairs__style__webshops__people___


CAST_Frock Me! se ha convertido en la feria vintage más popular de Londres. Este domingo 28 de marzo se celebra la segunda edición del 2010, una cita imprescindible si estáis en la capital británica. Si os es imposible organizar un viaje de última hora, ahí tenéis las próximas fechas: 23 de mayo, 19 de septiembre, 31 de octubre y 5 de diciembre. Como es habitual, la feria se celebrará en el espectacular salón victoriano del Chelsea Town Hall. Encontraréis más info en este post. Y de paso, os mostramos más fotos de nuestra visita...¡hasta nos colamos en los probadores!

FROCK ME!
Chelsea Town Hall
King's Road
Londres
CAT_Frock Me! s'ha convertit en la fira vintage més popular de Londres. Aquest diumenge 28 de març es celebra la segona edició de 2010, una cita imprescindible si us trobeu a la capital britànica. Si us és del tot impossible organitzar un viatge d'última hora, preneu nota de les pròximes dates: 23 de maig, 19 de setembre, 31 d'octubre i 5 de desembre. Com és habitual, la fira es celebra en un espectacular saló victorià del Chelsea Town Hall. Trobareu més informació en aquest post. I de passada, us pengem més imatges de la nostra visita... fins i tot ens vam colar als emprovadors!

FROCK ME!
Chelsea Town Hall
King's Road
Londres
ENG_Frock Me! has become the most popular vintage fair in London. The closest date it’s next sunday the 28th of March, but if you can’t make it, keep in mind the next few dates: 23rd of May, 19th of September, 31st of October and 5th of December. As usual, the fair is taking place at the magnificent victorian Chelsea Town Hall. You’ll find more info in this post. And we show you more pictures of our visit… ¡we even sneaked into the changing rooms!

FROCK ME!
Chelsea Town Hall
King's Road
Londres



@ pictures by Borja Duñó

miércoles 24 de marzo de 2010

MY VINTAGE CLOSET #6

.

__shops__my vintage closet__fairs__objects___


CAST_Este es el vestido del que os hablaba hace poco. Lo encontré en Retro Collective y me gustó por su silueta, sus detalles en raso y, por supuesto, por el color. Nada mejor para subir la moral que un buen vestido rojo. Éste es un diseño de los 80 de la firma estadounidense Roberta. Aparte de económico y favorecedor, además ha resultado ser muy versátil, pues, con los complementos adecuados, tanto te sirve para ir a comer al lujoso restaurante Àbac como para salir de fiesta en el Apolo. ¡Ah! Y aunque no se aprecia demasiado, el broche también es vintage. Es un delicado busto femenino de estilo de los años 20, un regalo adquirido en la desaparecida Le Swing. ¡Te echamos de menos!
CAT_Aquest és el vestit de què us parlava fa poc. El vaig trobar a Retro Collective i em va agradar per la seva silueta, els seus detalls en ras i, per descomptat, el color. Res millor per pujar la moral que un bon vestit vermell. Aquest és un disseny dels 80 de la firma nordamericana Roberta. Apart d’econòmic i afavoridor, a més ha resultat ser molt versàti ja que, amb els complements adequats, tant et serveix per anar a dinar al luxós restaurant Àbac com per sortir de festa a la sala Apolo. Ah! I encara que no s’aprecia massa, el fermall també és vintage. És un delicat bust femení d’estil dels anys 20, un regal adquirit a la desapareguda Le Swing. Et trobem a faltar!
ENG_This is the dress of which I talked some days ago. I found it at Retro Collective and I liked it thanks to its silhouette, it’s details in satin and, of course, the colour. There’s nothing better than a good red dress to lift your spirits. This is a design from the 80s from the American brand Roberta. Apart from beig cheap and quite flattering, it has resulted in a very versatile piece ‘cause, depending on the accessories, you can wear to have lunch in the exclusive Àbac restaurant or to party in the Apolo. Ah! And although you might not see it well enough, the brooch is also vintage. It’s a delicate femenine bust in the style of the 20s, a present which came from Le Swing, which closed some months ago. We still miss you!

viernes 19 de marzo de 2010

OBJETO DE DESEO

.

__furniture__shops__fairs__style__people___


CAST_Hay gente sensible y hay gente con sensibilidad. El interiorista Jorge Subietas pertenece al segundo grupo y lo demuestra con Objeto de Deseo, una galería de objetos dedicada a los artistas contemporáneos pero inspirada en un concepto decimonónico como es el “cabinet de curiosités” francés. Entre tanto diseño rompedor, materiales nobles y precios justos también encontramos objetos que encandilan por los años que acumulan. Sería el caso de un pequeño tintero chino de porcelana de finales del siglo XIX (60 euros), de las puntas de barandilla policromadas de mediados del siglo XX que decoraban las escaleras de madera de los palacios vietnamitas (55 euros/unidad), de las urnas de bronce de la Tailandia de los años 40 (desde 80 euros)… Cosas por las que merece la pena vivir, que diría Subietas. Cosas por las que merece la pena escribir, añadimos nosotras.
CAT_Hi ha gent sensible i hi ha gent amb sensibilitat. L’interiorista Jorge Subietas pertany al segon grup i ho demostra amb Objeto de Deseo, una galeria d’objectes dedicada als artistes contemporanis però inspirada en un concepte del segle XIX com és el “cabinet de curiosités” francès. Enmig de tant disseny trencador, materials nobles i preus justos també hi trobem objectes que enlluernen pels anys que acumulen. Seria el cas d’un petit tinter de porcellana de la Xina de finals del segle XIX (60 euros), de les puntes de barana policromades de mitjans del segle XX que decoraven les escales de fusta dels palaus vietnamitas (55 euros/unitat), de les urnes de bronze de la Tailàndia dels anys 40 (des de 80 euros)… Coses per les que paga la pena viure, que diria en Subietas. Coses per les que paga la pena escriure, afegim nosaltres.
ENG_Some people are sensitive, some people have sensitivity. You will find interior designer Jorge Subietas among the second group. The reason is Objeto de Deseo, a gallery of objects focused on contemporary artists but inspired in a XIXth Century concept: the French “cabinet de curiosités”. Among contemporary design pieces (at very affordable prices), you also will find some antiques, objects that shine thanks to the patina of time. Like a little porcelain inkwell from China (60 euros), a Thai bronze urn (80 euros), coloured wood pieces of ancient Vietnamese handrails (55 euros/each)… Once Subietas said “things that are worth living”. Things that are worth writing, we add.

OBJETO DE DESEO
Balmes, 237
93 415 72 82
Barcelona


jueves 18 de marzo de 2010

RETRO COLLECTIVE

.

__furniture__shops__fairs__style__people___


CAST_Daphne viene de Texas pero lleva más de un año residiendo en Barcelona. En diciembre decidió abrir Retro Collective, el brillante resultado de una pasión por el vintage que le viene desde su adolescencia. Por ello la tienda es un fiel reflejo de sus gustos, exponiendo ropa y complementos de distintas épocas, aunque con mayoría de los 70 y los 80, sus décadas favoritas en cuanto a estilo de moda. Los accesorios también tienen especial protagonismo pues Daphne siente cierta debilidad por los bolsos y eso se nota. En cambio, el apartado de moda masculina es algo reducido aunque reconoce que, de momento, son las chicas las que compran más vintage. A nosotras nos gusta Retro Collective porque se nota que cada pieza está escogida con criterio, cada una es especial y, además, a precios muy realistas. Yo misma encontré mi particular tesoro en forma de un fantástico vestido rojo de silueta body-con con detalles en raso y transparencias que en breve os mostraré en My vintage closet. Nunca 20 € me habían dado tanto de si...
CAT_La Daphne ve de Texas però porta més d’un any vivint a Barcelona. El desembre va decidir obrir Retro Collective, el brillant resultat d’una passió per al vintage que li ve des d’adolescència. Per això la botiga és un fidel reflex dels seus gustos, exposant roba i complements de diferents èpoques, encara que la majoria dels 70 i 80, les seves dècades preferides quant a estil de moda. Els accessoris tenen especial protagonisme ja que la Daphne sent certa debilitat per les bosses de mà i això es nota. En canvi, l’apartat de moda masculina és una mica reduït encara que reconeix que, de moment, són les noies les que compren més vintage. A nosaltres ens agrada Retro Collective perquè es nota que cada peça ha estat escollida amb criteri, cadascuna és especial, i, a més, a preus realistes. Jo mateixa vaig trobar el meu particular tresor en forma d’un fantàstic vestit vermell de silueta bodycon amb detalls en ras i transparències que en breu us mostraré a My vintage closet. Mai 20 € havien estat tan ben emprats...
ENG_Daphne comes from Texas but she’s been living in Barcelona for more than a year now. In December she opened Retro Collective, the awesome result of her passion for vintage which started as a teenager. That’s why the shop is an accurate reflection of her personal tastes, selling vintage from different ages, but with a majority from the 70s and 80s, her favorite decades as for fashion style. The accessories have special prominence ‘cause Daphne has a weakness for bags and it’s something that you can tell when you visit the store. In contrast, the menswear section is quite small but, as she recognizes, girls are the ones who most shop vintage. We like Retro Collective because it looks like every piece has been chosen one by one, each one is special, and, moreover, the prices are fair. I found my own treasure in an amazing body con red dress which I’ll show you soon in My vintage closet. Never before 20 € had been so well spent.

RETRO COLLECTIVE
Torrent de l'Olla, 87
T: 93 217 72 78
Barcelona

martes 16 de marzo de 2010

FORTUNY @ LA PEDRERA

.

__style__exhibitions__shops__objects__fairs___


CAST_Hijo del reconocido pintor Marià Fortuny i Sala, Mariano Fortuny creció en un ambiente artístico y refinado que le llevó a convertirse en uno de los artistas más completos y polifacéticos de los primeros años del siglo XX. La exposición que acoge en estos momentos La Pedrera es un apasionante y rico recorrido por las distintas caras de su obra, empezando por la pintura, de temática wagneriana. Su interés por el teatro hizo que revolucionara la puesta en escena con un nuevo sistema de iluminación, el Fortuny, así como que se iniciara en el trabajo con el textil a través del diseño de vestuario. Sin embargo, fue en el momento de instalarse en Venecia cuando Fortuny desplegaría todo su potencial. Junto con Henriette, modelo, musa y futura esposa, el artista se volcaría en el diseño textil llegando a establecer una manufactura en el Palazzo Pesaro degli Orfei, su residencia. En la muestra, los suntuosos tejidos tienen un protagonismo especial y te llevan directamente a esa Belle Èpoque a través de sus motivos inspirados desde la estética renacentista hasta el arte copto, pasando por los tejidos turcos del siglo XVIII, el Rococó francés y el arte chino. Un trabajo lujoso y muy cuidado que llega a su máximo exponente en el diseño de indumentaria, el cual ocupa la última sala de la exposición. En una época en el que las mujeres aún no había sido liberadas por Gabrielle Chanel, el visionario Fortuny creó el vestido Delphos (1907), una túnica de tela plisada de fantástica caída que se adaptaba al cuerpo de la mujer. Su condición de icono se mantiene intacta un siglo después y, como hizo en su momento, sigue seduciendo a personalidades como la top Natalia Vodianova. Una exposición absolutamente imprescindible.
CAT_Fill del reconegut pintor Marià Fortuny i Sala, Mariano Fortuny va créixer en un ambient artístic i refinat que el va portar a convertir-se en un dels artistes més complets i polifacètics dels primers anys del segle XX. L’exposició que acull en aquests moments La Pedrera és un apassionant i ric recorregut per les distintes cares de la seva obra, començant per la pintura, de temàtica wagneriana. El seu interès per al teatre va provocar que revolucionés la posada en escena amb un nou sistema d’il.luminació, el Fortuny, així com que s’iniciés en el treball tèxtil a través del disseny de vestuari. Tanmateix, va ser quan es va instal.lar a Venècia quan Fortuny desplegà tot el seu potencial. Junt amb Henriette, model, musa i futura muller, l’artista es volcaria en disseny tèxtil arribant a establir una manufactura al Palazzo Pesaro dei Orfei, la seva residència. A la mostra, els suntutosos teixtis tenen un protagonisme especial i et porten directament a aquella Belle Èpoque a través dels seus motius inspirats des de l’estètica renaixentista fins a l’art copte, passant pels teixits turcs del segle XVIII, el Rococó francès i l’art xinès. Un treball luxós i molt cuidat que arriba al seu màxim exponent en el disseny d’indumentària, el qual ocupa l’última sala de l’exposició. En una època en què les dones encara no havien estat alliberades per Gabrielle Chanel, el visionari Fortuny creà el vestit Delphos (1907), una túnica de tela prisada de fantàstica caiguda que s’adaptava al cos de la dona. La seva condició d’icona es manté intacta un segle més tard i, tal com va fer en el seu moment, segueix seduint personalitats com la top Natalia Vodianova. Una exposició absolutament imprescindible.
ENG_Son of the renowned painter Marià Fortuny i Sala, Mariano Fortuny grew in an artistic and refined atmosphere which contributed in turning him in one of the most complete and mutifaceted artists of the beginning of the 20th century. The exhibition held these days in La Pedrera it’s a fascinating and rich tour by the different shades of his work, starting with painture, of Wagnerian themes. His interest in theatre led him to revolutionise staging thanks to a new lighting device, the Fortuny, as well as to start working with textile through costume design. However, it was when he moved to Venice when he displayed all of his potential. Along with Henriette, model, muse and future wife, the artist would devote himself to textile design and he even set up an atelier in the Palazzo Pesaro dei Orfei, which was also his residence. In the exhibition, the rich fabrics take you to that Belle Èpoque through the different motifs inspired from the Rennaissance age to the Coptic art, as well as Turkish fabrics from the 18th century, the French Rococo and the art from China. An exquisit work which is shown as it’s best in the last room of the exhibition dedicated to clothing design. In an age when women hadn’t been liberated yet by Gabrielle Chanel, the visionary Fortuny created the Dephos gown (1907), a simple tunic made of pleated fabric that hung freely, adapting itself to the wearer’s shape. It’s condition as an icon hasn’t change one century later and, as it did in the moment of it’s creation, it continues to seduce personalities such as the top Natalia Vodianova. Definetely, a must-see exhibition.

LA PEDRERA
"Fortuny. El mag de Venècia"
Hasta el 7 de junio de 2010
Pso. de Gracia, 92
Barcelona

sábado 13 de marzo de 2010

A SINGLE MAN

.

__fairs__fiction__red carpet__objects__shops___


CAST_El debut en la dirección del carismático Tom Ford supone un ejercicio de exquisito valor visual y profundidad emotiva que sorprende a aquellos escépticos que dudaban del diseñador estadounidense en su salto al séptimo arte. Como no podía ser de otro modo, Colin Firth, el protagonista, aparece como una extensión de Ford y luce una imagen impecable en base a maravillosos trajes y finas corbatas, confeccionados en una fábrica italiana propiedad del creador e inspirados en siluetas retro. Pero el diseño de vestuario, obra de Arianne Phillips, no sólo destaca en el personaje de George. Julianne Moore, soberbia como de costumbre, representa fielmente el espíritu sixties gracias a su minucioso maquillaje, ese moño descomunal y piezas fluidas características de aquella época. Phillips se empapó del estilo de Santa Mónica de inicios de los 60 y rastreó tiendas vintage y thrifts shops para vestir a la coprotagonista. Y no sólo a ella. Los alumnos del instituto, Jon Kortajarena con aires a James Dean y, en general, todo el elenco parecen sacados de aquellos años, eso sí, “glamourizados” bajo la visión de Tom Ford.
CAT_El debut en la direcció del carismàtic Tom Ford és un exercici d’exquisit valor visual i profunditat emotiva que sorprèn aquells escèptics que dubtaven del dissenyador nordamericà en el seu salt al sàptim art. Com no podia ser d’altra manera, Colin Firth, el protagonista, apareix com una extensió de Ford i llueix una imatge impecable en base a meravellosos vestits i fines corbates, confeccionats a una fàbrica italiana propietat del creador i inspirats en siluetes retro. Però el disseny de vestuari, obra d’Arianne Phillips, no només destaca en el personatge de George. Julianne Moore, sobèrbia com de costum, representa fidelment l’esperit sixties gràcies al minuciós maquillatge, un monyo descomonal i peces fluides pròpies de l’època. Phillips es va capbussar de ple en l’estil de Santa Mònica d’inicis dels 60 i va rastrejar botigues vintage i thrifts shops per vestir a la coprotagonista. I no només a ella. Els alumnes de l’institut, Jon Kortajarena amb aires a James Dean i, en general, la resta de l’elenc semblen trets d’aquells anys, això sí, “glamouritzats” sota l’òptica de Tom Ford.
ENG_Tom Ford’s debut in movie direction it’s an exercise of equisite visual value and emotional depth which surprises all those ecceptics of the well-known American designer in his jump into the big screen. As it couldn’t be otherwise, Colin Firth, who plays the main character, George, appears as an extension of the same Ford and shows an impeccable image based on marvellous suits and thin scarves made in an Italian factory property of the Texan and inspired in retro silhouettes. But the costumbe design, responsibility of Arianne Phillips, not onlt stands out in George’s character. Julianne Moore, magnificanet as always, truly represents the sixties spirit thanks to her awsome make-up, huge bun and fluide pieces typic of that age. Phillips did period research of Santa Monica’s style in the beginning of the 60s and searched in vintage and thrifts stores to dress the co-star. And not only her. The high-school students, Jon Kortajarena in a James Dean mood and, in genera, the rest of the cast just seem to have come from that decade, of course, “glamourized” by the vision of Tom Ford.



martes 9 de marzo de 2010

MAGGIE GYLLENHAAL

.

__webshops__style__fairs__objects__people___


CAST_En la gala de los Oscars más gris y descafeinada de los últimos tiempos, la aparición de Maggie Gyllenhaal fue un soplo de aire fresco y una lección de estilo. ¡Ya era hora de reivindicar a Dries Van Noten en la alfombra roja! Algunos rumores apuntaban a que la actriz norteamericana llevaría un vestido vintage en esta edición de los Academy Awards, pero no fue así. En cambio, sí lo hizo en la comida de candidatos del pasado 19 de febrero, donde lució un primaveral Yves Saint Laurent de los años 70 en verde y blanco (estaba nominada a Mejor Actriz de Reparto por "Crazy Heart"). Maggie debe sentir debilidad por el modisto francés, pues en una entrevista publicada en The New York Times en diciembre pasado, posó con otro YSL vintage, en esta ocasión cortito y con un estampado floral oscuro (preciosa la foto de Lee Clower). Explicó que se lo había comprado en Rare Vintage -la tienda predilecta de las celebrities- y que seguramente se lo pondría la noche de Fin de Año. Sobre sus gustos vintage, la Gyllenhaal lo tiene claro: ahora mismo se pirra por el look de los años 70, que tan bien encarnaron actrices como Gena Rowlands y Sissi Spacek. También reconoce que no es muy minifaldera y que el largo de los vestidos de los años 40 es más su estilo. En la entrevista confiesa que su diseñador preferido es Dries van Noten, el creador de su vestido de novia. Sólo nos queda alabar su buen gusto.
CAT_A la gala dels Oscars més gris i descafeïnada dels darrers temps, l'aparició de Maggie Gyllenhaal va ser una glopada de frescor i una lliçó d'estil. Ja era hora que algú reivindiqués Dries Van Noten a la catifa vermella! Es rumorejava que l'actriu nord-americana portaria un vestit vintage en aquesta edició dels Academy Awards, però no va ser així. En canvi, sí que va fer-ho al dinar de candidats celebrat el passat 19 de febrer, on va lluir un primaveral Yves Saint Laurent dels anys 70 en verd i blanc (estava nominada com a Millor Actriu de Repartiment per "Crazy Heart"). Maggie deu sentir debilitat pel dissenyador francès, doncs en una entrevista a The New York Times del passat desembre va posar amb un altre YSL vintage, en aquesta ocasió curt i amb un estampat floral fosc (preciosa la foto de Lee Clower). Va explicar que se l'havia comprat a Rare Vintage -la botiga de les celebrities- i que segurament se'l posaria la nit de Cap d'Any. Sobre els seus gustos vintage, la Gyllenhaal ho té clar: ara mateix li encanta el look dels anys 70, que tan bé van encarnar actrius com Gena Rowlands i Sissi Spacek. També reconeix que no és molt minifaldillera i que el llarg dels vestits dels anys 40 són més del seu estil. També confessa que el seu dissenyador favorit és Dries van Noten, el creador del seu vestit de núvia. Tan sols ens queda alabar el seu bon gust.
ENG_In the most grey and boring Oscars gala of the last years, Maggie Gyllenhaal’s presence was a breath of fresh air and a lesson of style. It was time to claim designer Dries Van Noten on the red carpet! Some rumours said that the actress would choose a vintage gown for the big night, but she didn’t. Where she did wear vintage was at the Oscar’s nominees lunch which took place on February 19th, where she appeared in a spring-like Yves Saint Laurent frock from the 70s in white and green –she was nominated for her role in “Crazy Heart”-. Maggie has a weakness for the French designer as in an interview for the New York Times published in December, she posed in another YSL vintage, this time short and flowery –awesome picture by Lee Clower-. She told that she found it in Rare Vintage –the most beloved shop among celebrities- and that probably she would wear for New Year’s Eve. About her vintage tastes, Gyllenhaal has it clear: now she dies for the 70s look, which was so well represented by actresses such as Gena Rowlands y Sissi Spacek. She also confesses that she isn’t a huge fan of mini skirts and that the 40s length is more her cup of tea. In the interview she states that Dries Van Notes is her favorite designer, and also the one responible for her wedding dress. As for us, we just have to praise her incredible good taste.


lunes 8 de marzo de 2010

OSCARS 2010

.

__shops__red carpet__fairs__people__objects___


CAST_La última edición de los Oscars, celebrada el domingo en el teatro Kodak de Los Angeles, nos ha dejado un sabor agridulce. ¡No hemos visto ni un vestido vintage en la alfombra roja! En cambio, el desfile de joyería vintage ha sido espectacular. Sarah Jessica Parker, ataviada con un delicado Chanel Alta Costura amarillo pálido, llevaba en su muñeca varias pulseras de diamantes, algunas originales de los años 50. La joven Maggie Gyllenhaal, con un precioso vestido estampado de Dries van Noten, ha preferido unos pendientes de diamantes y marfil del siglo XIX. Charlize Theron, Meryl Streep y Elizabeth Banks, entre otras invitadas a la gala, también han lucido joyas con décadas de historia. Para terminar, os mostramos el vestido de Nicole Richie, una creación de Reem Acra com mangas de kimono inspirada en el estilo retro de los años 70. Algo es algo.
CAT_La darrera edició dels Oscars, celebrada el diumenge al teatre Kodak de Los Angeles, ens han deixat un regust agredolç. No hem vist ni un vestit vintage a la catifa vermella! En canvi, la desfilada de joieria vintage ha sigut espectacular. Sarah Jessica Parker, vestida amb un delicat Chanel Alta Costura groc pàlid, portava al canell un grapat de polseres de diamants, algunes originals dels anys 50. La jove Maggie Gyllenhaal, amb un preciós vestit estampat de Dries van Noten, ha escollit unes arracades de diamants i ivori del segle XIX. Charlize Theron, Meryl Streep i Elizabet Banks, entre d'altres convidades, també han lluit joies amb dècades d'història. I per acabar, us mostrem el vestit de Nicole Richie, una creació de Reem Acra amb mànigues de kimono inspirada en l'estil retro dels anys 70. Millor això que res.
ENG_La última edición de los Oscars, celebrada el domingo en el teatro Kodak de Los Angeles, nos ha dejado un sabor agridulce. ¡No hemos visto ni un vestido vintage en la alfombra roja! En cambio, el desfile de joyería vintage ha sido espectacular. Sarah Jessica Parker, ataviada con un delicado Chanel Alta Costura amarillo pálido, llevaba en su muñeca varias pulseras de diamantes, algunas originales de los años 50. La joven Maggie Gyllenhaal, con un precioso vestido estampado de Dries van Noten, ha preferido unos pendientes de diamantes y marfil del siglo XIX. Charlize Theron, Meryl Streep y Elizabeth Banks, entre otras invitadas a la gala, también han lucido joyas con décadas de historia. Para terminar, os mostramos el vestido de Nicole Richie, una creación de Reem Acra com mangas de kimono inspirada en el estilo retro de los años 70. Algo es algo.



jueves 4 de marzo de 2010

VINTAGE SHOPPING NIGHT

.

__fairs__events__red carpet__objects__shops___


CAST_¿Tenéis algún plan para mañana viernes por la noche? Nosotras tenemos dos: el primero, pasarnos por la Vintage Shopping Night que se organiza en el lobby del Hotel Casanova (Gran Via, 559. A partir de las 21 h) y en la que participan cinco tiendas de Barcelona, algunas venderán ropa y accesorios vintage -como Gallery y RetroCollective- y el resto, ropa de temporada. Además, habrá cócteles, sesión de DJ y una exposición de vespas antiguas. El segundo plan es el concierto de SuperLemonadë en la sala Sidecar (Plaça Reial, s/n. A partir de las 22.30 h). Agus pinchó en nuestra fiesta vintage y nosotras no nos perdemos ni uno de sus conciertos porque son la bomba.
CAT_Teniu algun pla per la nit de demà divendres? Nosaltres en tenim un parell: el primer, passar a veure la Vintage Shopping Night que es farà al lobby de l'Hotel Casanova (Gran Via, 559. A partir de las 21 h) i on participen cinc botigues de Barcelona, algunes vendran roba i accessoris vintage -com Gallery i RetroCollective- y la resta, roba de temporada. A més, hi haurà còctels, sessió de DJ i una exposición de vespes antigues. El segon pla és el concert de SuperLemonadë a la sala Sidecar (Plaça Reial, s/n. A partir de les 22.30 h). Agus va punxar a la festa de Barcelona Vintage i nosaltres no ens perdem cap dels concerts de la seva banda perquè són la bomba.
ENG_Any plans for tomorrow night? We have two: the first one, to stop by the Vintage Shopping Night which will take place at the Casanova Hotel's lobby (Gran Via, 559. From 9 p.m.) with the participation of five shops from Barcelona, some of which selling vintage clothing and accessories  -such as Gallery and RetroCollective- while the rest offering spring/summer womenswear. There will be cocktails and an antique Vespa's exhibition too. The second one is the SuperLemonadë's concert at sala Sidecar (Plaça Reial, s/n. Fron 10.30 p.m.). Agus deejayed in our vintage party and we don't miss any of his gigs 'cause they are always a blast!

martes 2 de marzo de 2010

NO SOCKS NO PANTIES

.


__furniture__shops__fairs__style__people___


CAST_Berlín es una de las capitales europeas del vintage y está en nuestra agenda de viajes pendientes. Mientras llega el día, os presentamos No Socks No Panties, por recomendación de nuestra amiga Sandra, que viaja a menudo a la capital alemana. Según nos cuenta, es una tienda de segunda mano sin grandes pretensiones donde es posible encontrar algún que otro chollo, sobre todo entre los complementos. Ella se enamoró de un bolsito verde oscuro que un día de estos os mostraremos en la sección My Vintage Closet. ¡Paciencia!
CAT_Berlin és una de les capitals europees del vintage i la tenim a la nostra agenda de viatges pendents. Tot arribarà! Mentrestant, us presentem No Socks No Panties, per recomanació de la nostra amiga Sandra, que viatja sovint a la capital alemanya. Segons ens explica, és una botiga de segona mà sense grans pretensions, on és possible fer alguna que altra troballa, sobre tot en complements. Ella va enamorar-se d'una bossa de mà de color verd fosc que us ensenyarem un dia d'aquests a la secció My Vintage Closet. Paciència!
ENG_Berlin is one of the best European cities for vintage shopping. We haven't visited it yet. Meanwhile we give you a recommendation: No Socks No Panties. Sandra is a close friend of us and she travels often to Berlin. For her, this second hand shop it's a good place to visit, where is not difficult to find a bargain. She fell in love with a dark green bag... We will show it soon in our My Vintage Closet section. Be patient!

NO SOCKS NO PANTIES
Stargarder Strasse, 10
0049 9323 27 2234
Berlin



lunes 1 de marzo de 2010

ALQUIMISTA

.


__furniture__shops__fairs__style__people___


CAST_Alquimista es una pequeña y sencilla tienda de Barcelona donde Montse Amargant vende la joyería étnica que compra en sus viajes por Oriente Medio y también la que realiza su socio, el artista turco Nail Burkek. El suyo es un trabajo creativo y original (basta con mirar la foto de abajo), pero nosotras nos fijamos sobre todo en las piezas antiguas, algunas con más de medio siglo de vida. Por ejemplo, los cinturones de monedas y bolas de cobre típicos de Afganistán (preciosos), así como las pulseras de alpaca y turquesas. Mención especial para los anillos, unas monturas antiguas a las que Burkek ha engastado piedras semipreciosas. Si os gustan las historias, dejad que Montse os explique la que se esconde detrás de cada pieza. Os sorprenderá.
CAT_Alquimista és una petita i senzilla botiga de Barcelona on la Montse Amargant ven la joieria ètnica que compra en els seus viatges per Orient Mitjà i també la que realitza el seu soci, l'artista turc Nail Burkek. El d'aquest darrer és un treball creatiu i original (mireu la fotografia de sota), però a nosaltres ens van interessar sobretot les peces antigues, algunes amb més de mig segle de vida. Per exemple, els cinturons amb monedes i boles de coure típics d'Afganistà (preciosos), així com les polseres d'alpaca i turqueses. Menció especial per als anells, unes montures antigues on el Burkek ha encastat pedres semi-precioses. Si us agraden les històries, deixeu que la Montse us expliqui la que s'amaga darrera de cada peça. Us sorprendrà.
ENG_Alquimista is a small and modest boutique in Barcelona where Montse Amargant sells the ethnic jewellery that she brings from her journeys to the Middle East. Also, you will find the original and creative work of her associate, the turkish artist Nail Burkek (see the pic below), but we put our eye on antiques like the precious afghan belts and the nickel silver and turquoises bracelets. Honourable mention for the old rings that Burbek has decorated with semiprecious stones. And if you enjoy stories, let Montse tell you the ones behind each piece. She will surprise you.

ALQUIMISTA
Sant Antoni Maria Claret, 29
667 41 32 34
Barcelona